Notícia

• La nova publicació de la Xarxa PAC revela una transformació de la cistella i la cuina espanyoles: cau el volum d'aliments adquirit, augmenta la despesa i creix la cerca de productes pràctics i fàcils de preparar

• El descens del consum d'alguns pilars de la dieta mediterrània, l'apogeu dels plats preparats i la compra digital plantegen nous reptes i oportunitats per a productors, comerç de proximitat i cadena agroalimentària

La manera com mengem també explica com està canviant la nostra societat. Llars més petites, nous ritmes laborals, menys temps per cuinar, una població més envellida i diversa, la pressió dels preus, la digitalització i una sensibilitat més gran cap a la salut i la sostenibilitat estan transformant quins aliments comprem, on els adquirim i com arriben finalment al plat. Espanya menja avui menys quantitat que fa uns anys, gasta més en alimentació i malbaratament menys, mentre la conveniència guanya terreny i alguns aliments estretament lligats a la dieta mediterrània perden presència a les llars. Entendre aquesta transformació i cercar fórmules que permetin adaptar un model alimentari saludable, sostenible i vinculat al territori a la vida actual és el punt de partida del nou dossier de la Xarxa PAC   "Noves tendències en els hàbits de consum i Dieta Mediterrània: iniciatives i estratègies".  

La publicació, editada pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) sota el marc de la   Xarxa PAC analitza els canvis recents en el consum alimentari i els seus efectes sobre la dieta mediterrània, però amplia la mirada cap al conjunt de la cadena: des de pagesos i ramaders fins a indústria, distribució, comerç i consumidors. El dossier combina estadístiques, bibliografia especialitzada i coneixement de les entitats col·laboradores amb iniciatives i propostes per afrontar un dels grans interrogants del nostre sistema alimentari: com menjar bé i de manera sostenible en unes condicions de vida que han canviat profundament.

Espanya menja menys, gasta més i malgasta menys

Tres xifres resumeixen bona part de la transformació. Entre el 2016 i el 2024, el consum alimentari per càpita a Espanya va passar de 661 a 572 quilos a l'any , una reducció de gairebé 90 quilos i del 13%. En aquest mateix període, la despesa va augmentar de 1.528 a 1.787 euros per persona , prop de 260 euros més, un 17%.

Però a aquesta aparent contradicció s'hi afegeix una tercera tendència positiva: el malbaratament alimentari a les llars va caure des de 1.304 milions de quilos el 2016 fins a 1.097 milions el 2024, gairebé 207 milions de quilos menys , cosa que suposa una reducció del 15,8%. El dossier relaciona aquesta evolució amb factors com una percepció més gran del valor dels aliments, una millor planificació de les compres, l'aprofitament de les racions i una creixent consciència social sobre el malbaratament.

La inflació explica una part d'aquesta equació, però no tota. Com assenyala la publicació, “el consum està canviant perquè el consumidor està canviant” . Hi ha més llars i són més petites, hi ha menys nens i creix el pes de la gent gran. Les llars formades per jubilats ja representen el 26,9 % del volum total d'aliments consumits, circumstància que té efectes sobre la mida dels formats, les quantitats comprades i la preferència per productes fàcils d'emmagatzemar i preparar.

El resultat és una cistella cada cop més condicionada no només per quant costa un aliment, sinó també per quant de temps requereix preparar-lo, quant es pot aprofitar i en quina mesura s'adapta a la vida quotidiana.

Dels guisats a la fregidora d'aire: canvia la manera de cuinar

La cuina espanyola també es transforma. I probablement poques imatges ho expliquin millor que el pas del guisat perllongat a la planxa, les amanides, els aliments llestos per consumir i la fregidora d'aire.

Els plats preparats han augmentat el consum un 45,24 % des del 2013 . Només el 2024 van créixer un altre 5,1% en volum i van assolir els 806 milions de quilos i els 4.424 milions d'euros a les llars espanyoles.

Aquesta cerca de conveniència no implica necessàriament que desaparegui la cuina tradicional. Entre els deu plats amb més presència a les llars espanyoles el 2024 apareixen les llenties, la truita de patata, la sopa de pasta o el lluç, juntament amb preparacions senzilles com l'amanida verda, l'amanida de tomàquet o el pit de pollastre i opcions com la pizza.

Més que una ruptura completa amb això, el dossier identifica per tant una adaptació de l'alimentació a noves condicions materials i socials. Canvien les mides de les llars, els horaris i el temps disponible, i amb ells ho fan les tècniques culinàries i els formats. La producció, la indústria i la distribució ja responen a aquestes demandes mitjançant peix net i filetejat, nous talls de carn, llegums cuits, productes vegetals de IV gamma o ingredients que redueixen els temps de preparació.

El repte no sembla estar a escollir entre tradició i modernitat, sinó a trobar fórmules perquè la comoditat sigui compatible amb una alimentació equilibrada.

La dieta mediterrània davant del desafiament d'adaptar-se a la vida actual

És precisament aquí on la transformació adquireix una dimensió que transcendeix els hàbits domèstics. La dieta mediterrània , reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, constitueix un model que integra aliments, formes de cuinar, temporalitat, territori i elements culturals i socials al voltant del menjar. Tot i això, alguns dels seus components mostren una evolució descendent a les llars espanyoles.

Entre el 2006 i el 2023, el consum domèstic de les diferents categories d' oli d'oliva va disminuir un 29,06% , en passar de 402,6 milions a 285,62 milions de litres. En el cas del peix fresc , la reducció va assolir el 35,49%, des de 571,45 fins a 368,66 milions de quilos.

L'anàlisi del dossier evita, tanmateix, explicacions simples. En el peix, per exemple, part del canvi està relacionat amb la progressiva preferència per filets nets, conserves, elaborats i formats que en faciliten la preparació. A l'oli intervenen elements com els preus, les tècniques culinàries que requereixen menys greix afegit i la pròpia disminució de guisats, fregits i sofregits a la cuina domèstica.

També hi ha distància entre les recomanacions alimentàries i la freqüència efectiva de consum de determinats grups d'aliments. El document recull una estimació al voltant de quatre racions setmanals de verdures i hortalisses davant de les 21 recomanades , a més d'un consum de fruites i llegums inferior a les recomanacions utilitzades com a referència.

La conclusió que travessa el dossier és especialment rellevant: el desafiament no consisteix a intentar reproduir el model de vida que feia possible la cuina de generacions anteriors, sinó a adaptar els valors nutricionals i culturals de la dieta mediterrània a les condicions actuals.

Perquè mantenir viva una dieta no vol dir conservar-la immòbil.

Preu, salut, sostenibilitat i proximitat: així decideix el nou consumidor

Què fa aleshores que un aliment acabi dins la cistella?

La resposta és cada cop menys senzilla. El dossier dibuixa un consumidor que cerca simultàniament preu, comoditat, proximitat, salut, sostenibilitat i confiança , encara que la importància de cada element varia segons la situació.

El 35% dels consumidors situa el preu com el factor més important , però, al mateix temps, aproximadament la meitat té en compte la sostenibilitat en les compres i el 59% prioritza productes locals en la compra setmanal .

Aquestes xifres no descriuen necessàriament un consumidor contradictori, sinó un contextual . Una mateixa persona pot buscar preu per a determinats productes, pagar més per un altre al que atribueix una determinada qualitat, recórrer al supermercat per comoditat, comprar aliments frescos al comerç de proximitat i realitzar una compra per Internet quan necessita estalviar temps.

Aquesta realitat obliga el sector agroalimentari a competir cada cop sobre més variables. Ja no n'hi ha prou de produir bons aliments: aspectes com la presentació, la mida, la conveniència, la informació sobre l'origen, la traçabilitat, la sostenibilitat o la facilitat per cuinar estan guanyant pes en la relació entre aliment i consumidor.

Espanya lidera la producció ecològica europea, però el consum intern manté marge de creixement

La producció ecològica reflecteix una altra de les paradoxes que travessen els nous hàbits alimentaris.

Espanya disposa d'uns 2,95 milions d'hectàrees dedicades a producció ecològica i se situa com el país de la Unió Europea amb més superfície sota aquest sistema de gestió i producció agroalimentària. La producció ecològica va assolir el 2024 un valor aproximat de 4.796 milions d'euros .

Tot i això, el consum domèstic encara ofereix marge de creixement: la despesa en aquests productes va ser de 2.890 milions d'euros i va representar el 3,25% de la despesa alimentaria de les llars .

El preu continua actuant com a barrera per a una part dels consumidors. El mateix dossier mostra que el 2024 el preu mitjà dels aliments ecològics va ser al voltant d'un 28% superior al del conjunt de l'alimentació . L'oportunitat per al sector rau, per tant, no només a incrementar la producció, sinó també a ampliar el mercat intern i facilitar que la sostenibilitat productiva sigui compatible amb l'accessibilitat econòmica.

El medi rural conserva alguns patrons de consum diferencials

El lloc on vivim també influeix en la nostra relació amb el menjar.

L'anàlisi recollida per la publicació detecta diferències entre els municipis rurals i els entorns urbans. En localitats de menys de 2.000 habitants es consumeix un 9,4% més d'hortalisses fresques i de temporada respecte a la mitjana nacional considerada a l'estudi de referència, mentre les conclusions del dossier apunten a una presència més gran a l'Espanya rural de producte fresc, cuina des de zero i determinats patrons tradicionals.

Aquest comportament converteix el territori en una altra variable rellevant per comprendre levolució del sistema alimentari. Producte local, comerç de proximitat, mercats, cooperatives i cadenes curtes no són únicament canals de venda: també poden contribuir a reforçar l'enllaç entre agricultura i ramaderia, alimentació, paisatge, economia local i cultura gastronòmica.

Una publicació de la Xarxa PAC per entendre el present i anticipar el consum del futur

El dossier “Noves tendències en els hàbits de consum i dieta mediterrània: iniciatives i estratègies” té com a objectiu analitzar els canvis registrats durant els darrers anys en el consum alimentari, estudiar com afecten la dieta mediterrània i divulgar iniciatives capaces d'afavorir decisions de consum saludables i econòmicament i socialment sostenibles.

La publicació connecta aquesta anàlisi amb l' Estratègia Nacional d'Alimentació (ENA) i, específicament, amb les línies destinades a impulsar les dietes mediterrània i atlàntica i sensibilitzar sobre el valor de l'alimentació. Sobre aquest marc, planteja a més propostes en diferents àmbits del sistema agroalimentari i aplega experiències d'entitats públiques i privades.

Perquè darrere de la pregunta aparentment senzilla “què mengem?” n'hi ha moltes altres: qui ho produeix, quant costa, on ho comprem, quant de temps tenim per preparar-lo, quina informació utilitzem per triar-lo, quin impacte té sobre el territori i com pot respondre el sector agroalimentari a unes preferències en permanent evolució.

L?alimentació espanyola està canviant. El repte no consisteix a aturar aquesta transformació, sinó a aconseguir que salut, dieta mediterrània, sostenibilitat, proximitat i territori trobin també el seu lloc al plat del futur.

➡️ Consulta i descarrega el dossier complet “Noves tendències en els hàbits de consum i dieta mediterrània: iniciatives i estratègies” , editat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i elaborat en el marc de la Xarxa PAC.